Al gener de 2010 un equip del Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per na Anna Piñero Prat, van visitar-nos per veure el treball que estem desenvolupant a l’Escola amb els codis QR.
Després d’aquests mesos, amb l’inici del nou curs 2010-2011, el vídeo que varen elaborar ha estat publicat i destacat en la portada de la web de la XTEC (Xarxa de Telemàtica Educativa de Catalunya): feu un clic en la imatge i mireu baix, a la dreta.
En poc més de 8 minuts s’explica tot el procediment dut a terme en una activitat de Jardineria: des del guió de la pràctica (enllaçant amb experiències anteriors), fins a la inserció de codis en el “joc del jardiner”, passant per la ubicació de codis en les plantes de viver, la realització de la propagació vegetativa d’una espècie ornamental o l’elaboració d’articles per al butlletí del Jardí emprant la pissarra digital interactiva –PDI- (amb la incrustació de vídeos a partir d’un codi QR).
Així mateix, el mateix dia van fer-li una entrevista amb al nostre professor de Jardineria, en la qual ens explica què són els codis QR, valora les possibilitats didàctiques de la utilització d'aquest recurs i alhora ens defensa la utilització del telèfon mòbil en la pràctica educativa com a eina escolar.
Finalment, ens queda agrair als veritables protagonistes, els alumnes de jardineria de la TVA, el seu esforç i dedicació per tal mostrar a la comunitat educativa catalana que tenen molt a dir. I és que la potencialitat de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC) no es fonamenta tant en uns instruments telemàtics com en la possibilitat de compartir allò que fem, proporcionant una major significació als passos que ens duen amb determinació cap a la vida adulta.
Així mateix, el mateix dia van fer-li una entrevista amb al nostre professor de Jardineria, en la qual ens explica què són els codis QR, valora les possibilitats didàctiques de la utilització d'aquest recurs i alhora ens defensa la utilització del telèfon mòbil en la pràctica educativa com a eina escolar.
Finalment, ens queda agrair als veritables protagonistes, els alumnes de jardineria de la TVA, el seu esforç i dedicació per tal mostrar a la comunitat educativa catalana que tenen molt a dir. I és que la potencialitat de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC) no es fonamenta tant en uns instruments telemàtics com en la possibilitat de compartir allò que fem, proporcionant una major significació als passos que ens duen amb determinació cap a la vida adulta.
