Finalistes en el Premi Internacional Educared 2011

Al 2009 i després d’alguns anys d’experiències compartides dintre del marc del projecte de telemàtica educativa “El meu lloc. Atles de la diversitat cultural” vam estrènyer els llaços amb els nostres socis telemàtics de l’Escola EEMPI 3007 de Fighiera, Santa Fe (República argentina), iniciant un parell de projectes que vam anomenar: cultius col·laboratius i aiguatlistes.

Al 2011, aprofitant la convocatòria del Premio Internacional Educared 2011, vam revisar el treball desenvolupat fins aleshores i vam elaborar una proposta pedagògica amb la clara intenció de proporcionar continuïtat a tots dos projectes a llarg termini.

Conscients de les dificultats d’ajustar els entorns d’un projecte a una única plataforma virtual, vam optar per utilitzar com a eina bàsica un escriptori virtual que ens permetés integrar continguts, pedagogia i tecnologia.

Alumnes i docents vam continuar compartint comunicacions i treball col·laboratiu, presentant al Premi les experiències realitzades en el termini establert en les bases. Però no només això, aquesta participació ens ha permès replantejar qüestions, reflexionar acuradament sobre la proposta didàctica i, sobretot, proporcionar una actitud 2.0 que asseguri el futur dels projectes.

Durant l’estiu, l’avaluació dels gairebé 4000 projectes presentats ens va donar alegries renovades. Tots dos projectes van ser seleccionats com a semifinalistes i, posteriorment, vam assolir la qualitat de finalistes en el Premi Especial 3, al millor treball col·laboratiu entre docents i alumnes de diferents països. Aquest proper dilluns 12 de setembre es donaran a conèixer els guanyadors. Passi el que passi, el premi per als Cultius col·laboratius i Aiguatlistes ha estat precisament haver-se renovat com ho ha fet arran de la participació en el certamen, conformant amb la resta de finalistes un conjunt de bones pràctiques del que suposen els projectes de telemàtica educativa.

Festa de Graduació.

El dia de final de curs celebrem la festa de graduació. És un reconeixement a l’esforç dels joves que arriben a la fi de la seva etapa formativa a dintre de l’Escola. Aquesta vegada hi ha hagut dos nois, Darwin i Ferran, que s’han acomiadat de nosaltres amb aquesta calorosa festa.

L’ocasió era especial i familiars i amics de tots dos es van sumar a tota la comunitat escolar per emocionar-se plegats al davant del recull d’imatges i records, paraules i comentaris, anècdotes i mirades compartides. 

L’acomiadament, en aquest cas, no és un missatge de tristor sinó una porta oberta al futur: amb la satisfacció d’haver completat una etapa més de la vida, amb la serenor d’iniciar la vida adulta amb la motxilla carregada i amb l’esperança en un demà que ja és avui.

Molta sort a tots dos!



Viatje de fi de curs a Salou

Un any més, en atansar-se l'estiu, vam realitzar el viatge de final de curs. Aquest 2011, conscients de la situació actual, vam cercar una opció amb desplaçaments curts, amb un cost moderat, però que gaudís de tots els components que tant valorem any rera any: estada en hotel, activitats lúdiques, visites culturals, possibilitat d’adequar-nos a ritmes diversos i en definitiva, comprovar que disposem d’ofertes turístiques de qualitat ben prop de casa a les quals hi podem accedir amb relativa facilitat.

El primer dia vam marxar amb tren cap a Salou. Allí vam localitzar l’hotel i ens hi vam instal·lar. Vam poder reconèixer la zona i algunes de les seves propostes. L’endemà, un grup va visitar la Tarraco romana. L’esperit dels nostres avantpassats ens va recordar que vivim en una zona espectacular, amb indrets agradables on la gent acostuma a voler quedar-se a viure.

També era gairebé obligada la visita a Port Aventura. Grans i petits van poder xalar amb les mil i una atraccions que se’ns presentaven.

L’aigua va ser un altre dels protagonistes de la història, amb la piscina de l’hotel, la platja, alguna atracció i fins i tot quatre gotes que ens van enxampar anant d’aquí cap allà.

A les nits vam poder sortir de festa, ballant, xalant com a la resta de turistes amb qui vam coincidir en aquelles dates. I així, gairebé sense adonar-nos, vam arribar al divendres. Amb les maletes a la mà vam tornar cap a casa, amb la memòria carregada d’experiències i bon rotllo, amb la complicitat d’haver compartit plegats un viatge que no oblidarem.

Jubilació de Pepita

El dia 18 de març, Pepita Blanc se’ns va jubilar. Sempre amb un somriure d'orella a orella, amb una paraula agradable per cadascú, deixant petjada per tot arreu on ha passat per la seva entrega i dedicació. Tots  hem compartit amb ella il·lusions, alegria i una gran tasca educativa construïda durant més de trenta anys de professió.

Ho hem cel·lebrat plegats, amb un acte on hi era tothom: companyes i companys, representants de l'Entitat i fins i tot la seva família, que van acompanyar-la en un moment tant especial. 

També hi va haver un moment per al Sopar sorpresa amb els companys i companyes. D’ara en endavant esperem retrobar-la en festes, celebracions i en aquell dia inesperat en que ens doni la sorpresa  de vindre’ns a veure.