L’ocasió era especial i familiars i amics de tots dos es van sumar a tota la comunitat escolar per emocionar-se plegats al davant del recull d’imatges i records, paraules i comentaris, anècdotes i mirades compartides.
L’acomiadament, en aquest cas, no és un missatge de tristor sinó una porta oberta al futur: amb la satisfacció d’haver completat una etapa més de la vida, amb la serenor d’iniciar la vida adulta amb la motxilla carregada i amb l’esperança en un demà que ja és avui.
Molta sort a tots dos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada